Sant Jordi: Leyenda – Saint Georges: Légende

La història de Sant Jordi remunta a la nit dels temps. Sant Jordi va ser relacionat als esdeveniments dels països catalans durant les creuades i la seva creu vermella vetllava a la protecció dels guerrers en tots els camps de batalla. D’ençà de llavors, el valerós cavaller ha esdevingut el fervent enemic de les forces del mal, tal com el representa el cèlebre pintor i gravador alemany al segle XV Albrecht Dürer. Hom hi pot veure Sant Jordi matant el drac, símbol de l’obscurantisme, per tal que puguin néixer les flors de la cultura.

El seu culte es va apagar amb els costums cruels de l’època, per restablir-se a la Renaixença sota una forma més poètica associada a la rosa, i més tard, al llibre i a la literatura. Avui, Sant Jordi és emmarcat sota el triple signe de la rosa, del llibre i del pa. Des del 1994, Sant Jordi, s’ha obert al gran públic investint el carrer. D’ara endavant, aquesta manifestació funciona com una cita anual esperada i coneix, edició rere edició, un èxit popular creixent. .

Cada 23 d’abril, per Sant Jordi, las plaças es transforman en una immensa llibreria a l’aire lliure. Editors, escriptors i llibreries locals es donen cita pel goig dels petits i dels grans. També tenen lloc nombroses animacions  com ara la benedicció de les roses i la degustació de vins i coques de Sant Jordi.

Declarada el 1996 per la Unesco « Diada mundial del llibre », Sant Jordi representa també de manera molt simbòlica l’arribada de la primavera després de llargs mesos d’hivern. Però aquesta festa en terres catalanes és molt més que això. En efecte, Sant Jordi, és patró de Catalunya. Tal com ja s’ha evocat, la llegenda de Sant Jordi matant el drac representa la victòria del saber i de la coneixença sobre l’obscurantisme.

Aquesta conquesta de la llibertat de pensament s’adquireix a través de la llengua, la poesia i la música. D’aquí la simbòlica del llibre. La rosa vermella, ella, no és res més que la representació de la sang vessada pel cos ferit del drac. Significa l’esperança plaçada pels homes en un món millor.

Sant Jordi és la festa de l’esperit, però també de tots els sentits. El drac ha mort « En nom de la rosa», oi, Senyor Umberto Ecco

San Jordi est le saint patron de la Catalogne. La légende raconte qu’un dragon terrassait une petite ville de Libye (Siléne). Pour le calmer, la population devait lui faire offrande d’un agneau et d’une jeune fille. Un jour, le sort tomba sur la fille du Roi. San Jordi arriva alors que la jeune fille allait être dévorée. Elle lui raconta son histoire. San Jordi lui dit alors : » Soit sans crainte, au nom du Christ je te secourrai ». Pour la sauver, il se munit de sa croix , brandit sa lance  et de son épée tua le dragon. Du sang du monstre poussa un rosier et San Jordi (Saint Georges) en offrit une fleur à la princesse. Tous les habitants en voyant cette action se convertirent.

La tradition de la San Jordi est tirée de cette histoire. Le 23 avril, selon la coutume, chaque homme doit offrir une rose à sa bien aimée, alors qu’il reçoit lui-même un livre en retour. Il s’agit de la Saint Valentin catalane, du folklore de Barcelone. A l’occasion de la San Jordi à Barcelone, toutes les Ramblasla Plaza Catalunya et les ruelles alentour se remplissent de bouquinistes et de marchands de fleurs. De nombreuses manifestations culturelles sont organisées à Barcelone pour célébrer le Saint Patron, San Jordi et pour promouvoir la culture catalane. C’est aussi depuis 1995 la  journée mondiale du livre et du droit d’auteur.

Sant Jordi 2010

Según la tradición popular, San Jorge era un militar romano nacido en el siglo III en la Capadocia (Turquía). El santo, que servía bajo las órdenes del emperador Diocleciano, se negó a ejecutar un edicto del emperador que le obligaba a perseguir a los cristianos y por esta razón fue martirizado y decapitado por sus coetáneos. Muy pronto se empezó a venerar como santo en la zona oriental del Imperio Romano y enseguida aparecieron historias fantásticas ligadas a su figura.

La gesta de san Jorge y el dragón se hizo popular en toda Europa hacia el siglo IX bajo el nombre de « Leyenda áurea » y fue recogida por el arzobispo de Génova, Iacopo da Varazze, más conocido como Iacobus de Voragine, en 1264, en el libro ‘Legenda sanctorum’. En esta versión, sin embargo, la acción transcurría en Libia.

La versión de la leyenda más popular en Cataluña explica que en Montblanc (Conca de Barberà) vivía un dragón terrible que causaba estragos entre la población y el ganado. Para apaciguarlo, se sacrificaba al monstruo una persona escogida por sorteo. Un día la suerte señaló a la hija del rey, que habría muerto de no ser por la aparición de un bello caballero con armadura que se enfrentó al dragón y lo mató. La tradición añade que de la sangre derramada nació un rosal de flores rojas.

Esta misma leyenda, con ligeras variaciones, se repite en las tradiciones populares de Inglaterra, Portugal y Grecia, entre otros países.

Visca San Jordi, Visca la Cultura !

IVO

Laisser un commentaire

Choisissez une méthode de connexion pour poster votre commentaire:

Logo WordPress.com

Vous commentez à l'aide de votre compte WordPress.com. Déconnexion / Changer )

Image Twitter

Vous commentez à l'aide de votre compte Twitter. Déconnexion / Changer )

Photo Facebook

Vous commentez à l'aide de votre compte Facebook. Déconnexion / Changer )

Photo Google+

Vous commentez à l'aide de votre compte Google+. Déconnexion / Changer )

Connexion à %s

%d blogueurs aiment cette page :