Salvem l’Empordà.

mardi, 23 février, 2010

101 per l’Empordà

Gent de la cultura en defensa del territori.

Aqui el manifest i les adhesions de Josep Tero, Dekrèpits, Carme Sanglas, Alfonso Alzamora i Salvem l’Empordà. Tot seguit, els farem arribar al Conseller Nadal i al President Montilla.

« Miri vostra mercè –replicà Sanxo– que aquells que allà es veuen no són gegants, sinó molins de vent. Don Quixot de la Manxa, cap. VIII »

La crisi d’avui posa en evidència el fracàs d’una determinada idea i gestió del territori i del paisatge. D’esquenes a aquest fet i ignorant les veus del territori i les amonestacions rebudes des de Brussel·les, el Parlament català s’entossudeix a perpetuar el mateix error. Els 220 molins de vent proposats de 184 metres d’alçada, el moll sec de contenidors, la subestació elèctrica de la MAT a Santa Llogaia d’Alguema, el nou traçat ferroviari de passatgers i mercaderies, i la nova xarxa viària (ampliació de l’AP-7, l’A-26, el nou desdoblament de l’A-2 i la C-31, amb els enllaços corresponents), modificaran de forma irreversible la plana empordanesa.

YouTube – Salvem l’Empordà s’oposa al desdoblament de l’A2 entre Garrigàs i Pont de Molins.avi

Privatitzar la tramuntana és un negoci rodó per a alguns. Si per llei s’haguessin de fer públics els donatius d’empreses i grups econòmics a polítics i municipis, i les transaccions que hi ha al darrera de les infraestructures, potser començaríem a entendre alguna cosa d’aquesta lògica territorial que confon gegants i molins, ús i abús, paisatge i rèdit.

L’Empordà viu de la terra i el turisme, i no els vol perdre.

L’Empordà aposta per la qualitat de vida i del paisatge. I no hi vol renunciar.

Per què no podem ser una Toscana o una Provença?

EXIGIM la retirada del projecte eòlic actual i un replantejament de la xarxa d’infraestructures que afecten de forma immediata l’Alt i el Baix Empordà.

Salvem l’Empordà

Visca Catalunya i Visca S’Alqueria !

IVO


Ca L’Enric…

mercredi, 10 juin, 2009

Llegando al Restaurante… On the way to the restaurant…  Sur la route..

Toscana. No ! Catalunya...Si !!!

Toscana. No..... Catalunya...Si !!!

 

Can l'Enric

Ca l'Enric

Aqui un par de fotos de la comida en Ca L’Enric de la familia  Junca:

Isabel & Jordi cocinando i Joan en salla. – Isabel & Jordi en cuisine et Joan en salle.

« ….el viatge val, sobretot, la pena perquè a Ca l’Enric cuinen de meravella… »  utòpic bloc:Pep Palau »

Ca l’Enric restaurante con estrella Michelín situado en la Vall de Bianya, lugar para visitar, con vistas paisajísticas. Decoración elegante con toques rústicos. Disfrute de los placeres de la cocina catalana más vanguardista en un paraje natural imponente.  Ahora miras las fotos… Te vas a morir de ambre…

Dicen: « Hablar de Ca L´Enric es , hablar de otra dimension….platos basados en el sabor enorme y el respeto por el producto tratado de una forma personal e intransferible. Si añadimos al enorme nivel de Isabel y Jordi Junca en la cocina , la sala comandada por su hermano Joan, un autentico crack con su mano derecha Juan, nos encontramos con un restaurante situado en otra dimension, no solo en España , sino me atreveria a decir que en Europa. « 

A table....

A table....

Foie Gras aux Anchois, poire et gateaux croquants à l’anis -Interprétation d’une vieille recette traditionelle du canard aux anchois. Exquis !

P1010569

Bocquerones, Gaspacho, Bacalao..

puis … Patate frite, Saucisse de joue de porc et ci dessous « petits pois du jardin (fondants) boudin noir et joue de bacalao »…. pas eu de temps de prendre une foto.. trop bon !!

P1010572

Oeuf mollet, oignons et pommes de terre.

P1010573

Filets de rougets, avec créme d’entrailles et créme d’olives noires

P1010574

Riz aux morilles …. un tout petit peu trop salé ce jour là…P1010575

Filet de Boeuf, morilles, flan de morilles.

P1010576

Déssert ..sorbet et café…

P1010577

P1010578café..volcanique… comme les terres alentours: Vall de Bianya

« I am a man of simple taste , easily satisfied with the best » Sir Winston Churchill..

Most dishes are an elaborate variation on the basic mountain theme of wild game and mushrooms, but this is Catalan fare with nouvelle cuisine flair (or is that nouvelle cuisine frugality). My gripe here is that portions tend to be smallish by Catalan standards. Jordi Junca was the youngest chef recognized with by the Michelin guide. He was only 18 years old when he had his first star !
Be that as it may, this is widely recognized to be the one of the best, if not the best restaurant in the area. Closed on Sunday nights and Mondays.

Déjeuner délicieux et accompagné d’un trés bon Cava et de S’Alqueria  « Of course » !!

P1010567Reconnu par le guide Michelin, je me suis régalé et suis sorti léger. Only the Best…

IVO