Vía directa a París
El anuncio que ayer hizo en Barcelona el presidente de la SNCF, Guillaume Pepy, de que la ferroviaria francesa tiene previsto llevar el TGV a Figueres a finales de año es, de entrada, una buena noticia. Además de mejorar la conexión de la capital del Alt Empordà con Perpiñán y el Rosellón, permitirá rebajar el tiempo de viaje entre París y Barcelona en una hora y veinte minutos. Sin embargo, para que este último trayecto sea competitivo, su duración tendría que ser mucho menor. Y esto sólo será posible si se acometen obras que acumulan importantes retrasos, tanto de este lado de la frontera, que no estarán hasta el 2012, como, sobre todo, las del otro, que se dilatan hasta el 2020. Por otra parte, en el corto plazo, sería deseable que el servicio ferroviario transfronterizo que aproveche los tramos de alta velocidad ya construidos sea fruto de la planificación conjunta entre la operadora francesa y Renfe y con trenes que puedan cubrir todo el trayecto, sin incómodos transbordos
viaduc sobre la AP 7.
El llarg camí del TGV a París.
Els trens passaran aquest 2010 pel Pertús, però hi arribaran per via convencional .
El fet que a finals d’aquest any es pugui viatjar amb un mateix tren d’ample europeu entre Barcelona i Perpinyà no vol pas dir que sigui possible un viatge en tren d’alta velocitat de Barcelona a París. Ni de bon tros. La història del tren d’alta velocitat entre Catalunya i França està plena de despropòsits, el primer dels quals va ser que la primera línia de l’Estat (Madrid-Sevilla), mirés cap a Àfrica i no a Europa.
Però, deixant de banda greuges històrics, el que cal explicar ara és que almenys fins a l’any 2020 no hi haurà cap tren que pugui circular en alta velocitat als 1.100 quilòmetres que separen Barcelona de París. D’ara fins a aquesta data, en què està previst que es posi en servei la nova línia Perpinyà-Montpeller, només hi haurà pedaços provisionals i trens que circularan alternativament per vies convencionals i d’alta velocitat.
El primer que veurem, segurament a finals d’aquest any, són aquests pedaços provisionals. Ho va explicar ahir en una visita a Barcelona el president dels ferrocarrils francesos (SNCF), Guillaume Pepy, que va explicar que el primer pas podria ser un tren entre Perpinyà i Figueres, cosa difícil si es té en compte que l’estació d’alta velocitat de Figueres no està ni començada. Més senzilla s’entreveu una connexió amb Barcelona i Girona, amb un recorregut que s’hauria de fer amb trens d’eixos intercanviables. Aquest tren aniria per via convencional i d’ample ibèric entre Barcelona i el sud de Figueres, on es col·locaria una plataforma de canvi d’eixos. Un cop amb els eixos adaptats a l’ample europeu, un procés que en els trens moderns dura uns cinc minuts, el comboi podria circular fins a Perpinyà i més enllà a través del túnel del Pertús. Aquest trajecte, que ara es fa en 3 hores i 50 minuts es podria reduir per sota les tres hores, però en cap cas es podria considerar un viatge d’alta velocitat.
No és l’única possibilitat que hi ha per connectar les dues ciutats. Hi ha qui ha arribat a proposar, fins i tot, que s’utilitzin trens d’ample europeu que surtin de l’estació de Sants, donin la volta pel ramal de mercaderies de Castellbisbal i enllacin amb la frontera alternant la línia de TGV amb els trams de la convencional on s’està col·locant un tercer rail perquè hi puguin circular trens de les dues amplades. Més que una solució provisional, un invent que sembla tret del TBO.
Des TGV entre Perpignan et Figuères d’ici la fin de l’année 2010.
Guillaume Pepy, dopé à bloc, en visite à Barcelone hier a annoncé que la SNCF souhaite lancer une liaison TGV entre Paris et Figuères dès la fin de l’année. Elle empruntera le tronçon international et le tunnel du Perthus et permettra de gagner plus d’une heure.
Le président de la SNCF a chaleureusement félicité le maire de la capitale catalane tandis que ce dernier lui montrait les maquettes de la gare de la Sagrera, dont les travaux commenceront sous peu et qui sera complètement terminée en 2014. Selon lui, le projet d’ensemble qui comprend la perforation souterraine de la ville, est « le plus grand et le plus spectaculaire chantier ferroviaire existant en Europe ». Il n’en revenait d’ailleurs pas qu’il puisse ne coûter « que » 1,2 milliard d’euros…Le maire Jordi Hereu en a même oublié de répéter son leitmotiv favori : à quand le « maillon manquant Perpignan-Montpellier ? « . Cependant Guillaume Pépy a précisé que le délai prévu restait 2020.
La connexion grande vitesse avec l’Espagne est donc devenue soudainement prioritaire. Au point même que la France veut « donner un coup de pouce » à l’Espagne en annonçant qu’à la fin de cette année, les trains TGV arriveront à Figueres. C’est une « proposition » que le président de la SNCF fera à son homologue de la Renfe, Teofilo Serrano, qu’il a invité à Paris en février.
La SNCF prolongerait donc le parcours des deux TGV qui, à ce jour, ont pour terminus la gare de Perpignan jusqu’à celle de Figueres, dès décembre. Il y aura alors deux allers et retours par jour permettant de relier Paris à Barcelone en 7 h 20 environ (contre 8 h 40 dans le meilleur des cas aujourd’hui, dont 3 h pour Perpignan-Barcelone) grâce à une correspondance avec des trains espagnols à Figueras.
Ce qui n’exclura pas l’arrêt à Perpignan, bien évidemment. En fait, c’est à la future nouvelle gare appelée « Alt Empordà » que descendront ou monteront les voyageurs. Située sur la commune de Vilafant, elle est en cours de construction depuis le mois d’octobre.
IVO
Artur Mas saluda junto a su esposa a sus seguidores / Getty
Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya. (foto Afp)
Publié par Ivo Pagès 
Vinya IVO: S'Alqueria, Pirata, Cadaqués. 
Vous devez être connecté pour poster un commentaire.